Els alumnes de segon d’ESO, en la matèria d’habilitats, inclòs en el tema de valors, van fer el joc de la solidaritat, per tal de treballar el “saber compartir” a la Plaça Vella del poble. L’objectiu del joc és arribar a una major comprensió dels processos productius i dels sistemes d’intercanvis comercials entre persones de països més industrialitzats i els paÏsos en vies de desenvolupament.
En el nostre joc de rol es fan diferents equips que representen diferents tribus que han de fer un producte, en aquest cas els productes que han de fer cada grup són fruites.
Cada tribu, té un nom, unes característiques i un material determinat per poguer fer la fruita que els toca produir. No totes les tribus tenen el mateix, i per tant hauran de buscar el recursos per la producció.
Cada tribu representa segons el material que tenen per fer la producció la diversitat dels paÏsos mundials, dels més rics als més pobres, amb materials que simbolitzen la tecnologia, els coneixements i la mà d’obra i ha d’aconseguir la màxima producció possible mitjançant intercanvis de mateial entre ells.
Al final de l’activitat, guanya la tribu que més fruites ha pogut produir, però el més important és la reflexió: la pobresa del Tercer Món prové, en gran part, de l’egoisme dels països desenvolupats, els quals no volen compartir llurs recursos, pot esdevenir-se que fins i tot hi hagi baralles entre els equips, símbol clar de les guerres que s’organitzen a causa de les primeres matèries i la tecnologia.
És curiós comprovar com els que posseeixen “tecnologia”, “coneixements” i força “mà d’obra qualificada”, imposen els preus als altres, tot i que aquests tenen gran quantitat de “primeres matèries”. Els preus, mai no permeten als “pobres” progressar malgrat la seva capacitat de treball. És l’exponent de la injustícia en el sistema internacional de preus, que tan sols afavoreix una de les parts. Fins i tot pot ocórrer que, quan un equip veu que guanya i que queda poc temps de joc, monopolitzi les primeres matèries per tal d’impedir que els potencials competidors puguin quedar millor. La conclusió és palesa pel que fa a la política econòmica d’alguns governs i a la manera d’actuar de certes grans companyies.
