Em dic Rosendo Luppo i soc un pringat. Sempre ha estat així i és bastant probable que sempre ho sigui. A la meva edat ja n’he vistes de tots colors i, mancat de força i de coratge, he après a mantenir-me tan allunyat com puc dels problemes de tota mena. Això, molt sovint, significa no parlar ni riure amb ningú.
La feina del pare ens ha portat sovint a trasllats en diferents ciutats i a mi m’ha obligat a anar-me adaptant a diferents escoles. L’últim salt que hem fet ens ha portat a Barcelona i a mi a començar secundària en un institut nou. L’ambient és hostil, com sempre, i el meu nom és el motiu de totes les burles. Intento passar desapercebut, es tracta de sobreviure, però no ho aconsegueixo. Ara bé, a vegades, qui menys t’esperes en brinda un cop de mà.
Quan estàs cansat de ser la víctima cal ordir el pla perfecte per deixar de ser-ho i una bona colla de pringats poden ser la solució.
Aquest és el resum del llibre “Som uns pringats” (ED. Llibres del delicte), de l’Empar Fernández, que recomanem als alumnes de segon cicle d’ESO a la nostra secció “El gust per la lectura”.
