Els canvis produïts per la crisi sanitària del coronavirus han provocat l’aparició o agreujament d’episodis depressius, d’ansietat i d’estrès en els adolescents. Com se’ls pot ajudar?
Com viuen els adolescents la pandèmia?
Les circumstàncies de cada persona són úniques, i la pandèmia per coronavirus no està afectant a tots de la mateixa manera. Els adolescents, però, són un grup especialment vulnerable, per les dificultats afegides als canvis físics i cognitius que estan travessant, ja de per si complicats. Fins i tot aquells que no havien manifestat episodis d’ansietat o depressió abans poden haver desenvolupat símptomes com a conseqüència de la crisi sanitària. Es tracta d’una resposta normal i adaptativa al nou panorama.
Consells per prevenir i detectar episodis de depressió o estrès
Reduir l’estrès és especialment important per als adolescents, ja que la seva ment està encara en desenvolupament i és més vulnerable. Per fer-ho, se’ls poden inculcar hàbits que els ajudin a controlar l’estrès.
Si s’observen símptomes d’ansietat, estrès o depressió en un fill o filla adolescent, és essencial que trobi eines per gestiona-ho de forma sana. Se’ls pot ajudar amb les següents accions:
- Animar-los a fer exercici. El benestar físic impacta directament el benestar emocional, de manera que, en general, se’ls ha de donar la mateixa prioritat.
- Assegurar-se que reserva un temps per als seus amics i per realitzar activitats que gaudeix, i donar-li espai si ho necessita. La pèrdua d’interès i implicació en les seves activitats preferides és indicativa de problemes emocionals importants. A més, algunes d’elles haurien de ser en companyia; mantenir el contacte amb els amics, encara que sigui per xarxes socials o videotrucades, és vital per al seu benestar emocional.
- Limitar l’ús de xarxes socials i l’exposició a notícies. És molt important que l’adolescent es mantingui connectat per estar en contacte amb els amics, però s’ha de limitar la seva exposició a notícies, especialment a aquelles relacionades amb la COVID-19. Una opció és animar-lo a mantenir-se al dia llegint només determinades fonts de confiança, informatives i neutrals.
- Ser receptiu als seus comentaris i canvis d’actitud. Preguntar pels seus interessos, problemes i sentiments i fer que se senti recolzat. La majoria de les persones adultes tenen les habilitats necessàries per adaptar-se al canvi, però els adolescents poden mostrar més resistència. La forma en què els pares reaccionen als esdeveniments impacta directament als fills. És important mostrar comprensió davant els seus possibles canvis d’actitud i ser receptius al que el seu comportament comunica, per tal que percebin als pares com un “espai segur” en el qual poden confiar.
- Parar atenció a possibles signes de tendències suïcides. Es tracta d’un tema delicat, però de vegades és necessari abordar-lo. Alguns dels signes d’avís de depressió o pensaments suïcides són els següents, encara que poden variar en cada persona:- Sentiments d’aïllament, depressió o ansietat, desesperança, sentir-se atrapat o no tenir raons per voler viure.
– Mencions de voler morir, de culpabilitat o vergonya, de ser una càrrega per als altres.
– Canvis d’humor sobtats, tristesa extrema, agitació o ira.
– Manca d’interès en activitats d’oci, allunyar-se de les amistats, regalar objectes importants o acomiadar-se de la gent.
– Menjar o dormir menys o més del que ho fa habitualment.
– L’ús d’alcohol o drogues sobtat o en augment com a manera de gestionar l’estrès.
Davant d’aquests signes, o de qualsevol altra sospita que un fill o filla pot tenir problemes emocionals greus, és important parlar amb ell o ella i contactar amb un especialista en salut mental el més aviat possible.
