En la gran festa dels 200 anys la institució ha presentat el nou projecte educatiu, que incorpora el servei com una actitud essencial per transformar l’entorn
La construcció simbòlica d’una casa ha expressat els valors i l’estil educatiu que guiarà les escoles Vedruna els propers anys. Amb el nou Projecte Educatiu la institució vol continuar educant des de l’acollida incondicional, el clima familiar i la proximitat, però també des del compromís, l’alegria i el servei. Són les actituds que han de permetre a infants i joves “créixer amb identitat pròpia, descobrir qui són i aprendre a transformar el món amb sensibilitat, criteri i sentit de pertinença”.
Així ho han expressat en la gran festa de celebració del bicentenari de la congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna (1826-2026), que dissabte ha congregat prop de cinc mil persones vinculades al món Vedruna a la ciutat de Tarragona. Una desena d’artistes i entitats han convertit la plaça de la Tàrraco Arena en una autèntica festa major. Des de la ninotaire i antiga alumna de Vedruna Pilarín Bayés, passant per la ballarina Anna Sagalés, els cantants i músics Suu, Magalí Sare, Blaumut, Fenya rai! i Jordi Ginesta, l’actriu Laura Hernández i l’actor Pep Simón, el poeta Josep Pedrals, així com entitats de la ciutat amfitriona, com Tarragona Dansa i els Gegants i gegantons de Tarragona.
Tots els parlaments de la jornada han evocat la figura de Joaquima de Vedruna (Barcelona 1783-Vic 1854), fundadora de la congregació, com a pionera que continua inspirant a les noves generacions. Començant per la superiora general de la congregació: “Joaquima va anar gestant una manera nova de relacionar-se i de servir, profundament marcada per l’amor”, ha apuntat la germana Vedruna María Teresa Cuervo. En l’obertura de l’acte ha defensat el compromís de ser hereus d’aquest estil relacional: “El bicentenari ens compromet a custodiar i projectar aquest llegat amb renovada vitalitat perquè continuï sent bona notícia. Això implica un servei generós i una atenció constant a valors com la solidaritat, compartir i la proximitat als que més ens necessiten”.
Les germanes catalanes Teresa Carrió i Roser Galceran han protagonitzat un dels moments més emotius de la jornada. Totes dues han evocat el traspàs d’un llegat que exigeix memòria i agraïment per tants noms de dones que les han precedit. Entre el públic de la celebració, a més d’una seixantena de germanes Vedruna presents a les comunitats de Catalunya, hi han participat tot l’equip general de la congregació, així com la provincial de Vedruna Europa María Gracia Gil i les dues conselleres catalanes de l’equip provincial, Montserrat Fenosa i Dolors Bosch.
La comunitat educativa, continuadora d’un llegat
Des de la institució, la germana Vedruna Montserrat Espinalt, presidenta de la Fundació Vedruna Catalunya Educació, ha agraït el compromís de mestres, educadors i personal d’administració i serveis. I ha recordat la importància de “saber llegir i interpretar els somnis de Joaquima des del nostre temps, amb fidelitat creativa”. Per a Espinalt, com per a molts d’altres, Joaquima és avui “força i esperit per fer de l’educació l’eina fonamental de transformació, per fer créixer i acompanyar els nostres infants i joves al servei del nostre país i del món sencer”.
En nom dels bisbes de Catalunya, Rafael Muñoz ha defensat que “el model Vedruna continua proposant una educació integral, que no separa coneixement i valors, competència i consciència, excel·lència acadèmica i creixement interior”. Muñoz, que és coordinador del Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió a Catalunya, considera que “el món necessita escoles amb ànima, comunitats que transmetin sentit i valors sòlids”. I conclou: “Les escoles Vedruna heu demostrat durant dos-cents anys que aquest model no només és possible, sinó fecund”.
El compromís de l’escola d’iniciativa social
Des del món polític, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, ha recordat l’aportació constructiva de Joaquima en un context molt gris: “En aquella Catalunya fosca de l’any 1826, la dècada ominosa amb el rei Ferran VII, Joaquima de Vedruna va ser capaç d’esdevenir un alçament de llum en la tenebra, de donar propòsit, esperança, sentit”, va dir.
Sobre l’infrafinançament que pateix l’escola d’iniciativa social, Rull ha demanat “ser capaços d’omplir de contingut real la Llei d’Educació de Catalunya, del Servei d’Educació de Catalunya, amb les mateixes eines, amb els mateixos recursos, totes les escoles del sistema, també les escoles concertades”.
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha apuntat com a tret distintiu de Vedruna “aquesta capacitat d’adaptació sense perdre la identitat, sense perdre en definitiva les arrels”. També n’ha destacat l’alegria, així com “el compromís amb el país, amb la llengua, amb la identitat i amb els valors, amb voluntat d’integració per fer d’aquesta Catalunya un sol poble”.
En donar la benvinguda a la ciutat, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha agraït la vocació de mestres i educadors, i va elogiar la figura de la fundadora de la congregació: “Joaquima de Vedruna va ser una dona única, una dona valenta, una dona que va creure que la formació, que l’educació, era la millor eina de transformació social”, ha apuntat.
A la celebració s’hi han sumat cent cinquanta personalitats de l’àmbit polític, d’altres xarxes educatives i universitats, col·laboradors externs i proveïdors. Entre d’altres, l’expresidenta del parlament de Catalunya Anna Erra, el director general de centres concertats, Xavier Güell, i desenes d’alcaldes i regidors d’educació de municipis en què l’escola Vedruna és present.
“Escoles Vedruna: sou casa”
Diversos testimonis d’educadors i alumnes Vedruna s’han entrellaçat a la plaça de la Tàrraco Arena per confirmar la realitat d’acollida i estimació que es viu a les escoles. “Vull donar les gràcies a la Laila que em va ajudar molt a aprendre a escriure, a llegir i a parlar. Ara ja no estic amb ella, però la trobo molt a faltar”, deia en Max a la seva antiga mestra. En Max, un nen que va arribar a l’escola Vedruna a mitjans d’I3: “Una nova escola, una nova família i una nova llengua van fer que no ens adonéssim fins a finals de I5 que el Max no hi sentia. Recordo la seva primera exposició oral sense audiòfons; va ser un triomf compartit”, ha relatat la Laila.
Seguint aquesta línia, la secretària general de la fundació Escola Cristiana de Catalunya, Meritxell Ruiz, ha valorat l’acció educativa de Vedruna: “Gràcies per ser referents de qualitat educativa i de compromís social” i ha reconegut que des de fa dos-cents anys en aquestes escoles s’educa “el cap, el cor i les mans”, tal com demanava el papa Francesc. Sobre el nou propòsit educatiu, ha assegurat que ja es viu a les aules: “Escoles Vedruna: sou casa; milers i milers d’infants i joves cada dia arriben a casa vostra, on teniu cura de totes i cadascuna de les persones”.
El director general de la Fundació Vedruna Catalunya Educació, Josep Closa, ha descrit un entorn complex i canviat, que exigeix adaptació. En aquest sentit, ha defensat que “és essencial ajudar els alumnes a construir una identitat sòlida que els permeti actuar amb criteri propi”, i que “educar per aprendre sempre és avui una prioritat inqüestionable”.Tots dos objectius queden reflectits en el nou Projecte Educatiu que guiarà les 39 escoles Vedruna amb presència arreu del país a partir del curs 2026-2027 i que té la casa com a símbol. El document és fruit d’una acció formativa en què mestres, PAS, famílies i alumnes han incorporat una lectura actualitzada dels reptes educatius de la societat catalana, tenint present el llegat pedagògic acumulat per la institució al llarg de dos-cents anys.
El Projecte Educatiu s’estructura en sis eixos: la identitat, els aprenentatges, el clima escolar, les competències per a la vida, fer comunitat i la persona. El document recull també el valor i el sentit de ser casa amb el manifest del filòsof Josep Maria Esquirol, que parla de l’ètica de la cura, i que ha estat interpretat durant l’acte per l’actor Pep Simón:
“Hi ha casa perquè hi ha intempèrie. I la intempèrie demana empara. Hi ha escola perquè hi ha món. I el món demana atenció. Hi ha casa i hi ha escola perquè, en l’empara i en l’atenció, cadascú pot fer camí i madurar, per donar fruit. ¿Quina mena de fruit? De més casa i de més món”.
Mil alumnes interpreten la cantata ‘Kim-A de Mart’
A la tarda, alumnes i familiars de les escoles s’han sumat a la celebració. Un miler d’alumnes de 4t, 5è i 6è de primària, representants de les escoles, han interpretat la cantata ‘Kim-A de Mart: cantata transplanetària per a solista, cor infantil i petita orquestra’ en el marc de la festa dels 200 anys de Vedruna. Es tracta d’una composició de nou cançons, escrites per Jordi Domènech i Joan Rial, que juga amb la imaginació de descobrir com es viu en un altre planeta. Així, presenta reptes actuals de la nostra societat, entre els quals: la crisi dels refugiats, el canvi climàtic, l’acceptació d’aquell que és diferent o la necessitat de cuidar els altres, però també la salut, l’escola i la família.
L’argument de la cantata és la història de Kim-A, un personatge que emprèn un viatge i arriba a Mart. Allà un robot, en RAP, li dona la benvinguda al planeta i li explica com s’hi viu. Al llarg del text, Kim-A s’adona que hi ha valors, subratllats ara fa dos-cents anys per Joaquima de Vedruna, que continuen essent necessaris malgrat els avenços i la modernització. Així, se citen algunes frases literals de Joaquima de Vedruna, com ara: “tot per amor, res per força”; “s’atrapen més mosques amb una gota de mel que amb una bota de vinagre” o “la importància de la constància i de l’esforç”. També es canten expressions que parlen del bé comú i de la necessitat d’entesa amb els altres: “Però al fons, a l’horitzó, entre núvols de colors i brillant com qui no vol, tots veiem el mateix sol”.
A Tarragona la cantata ha comptat amb la veu de l’actriu i solista Berta Luna, la direcció musical de Buia Reixach i la direcció d’escena de Dani Coma. Els han acompanyat els músics Pere Bartolomé al violí, Imma Lluch a la viola, Clara Manjon al violoncel, Oriol Martí al contrabaix, Guillem Serra a la trompa, Dani Guisado i Ramon Torramilans a la percussió, Joan Espuny al piano.
