Ja fa uns quants dies que estem confinats i tots plegats comencem a fer-nos una idea de la magnitud de la situació. Les notícies que cada dia ens arriben ens sobrepassen; però intentem sobreposar-nos i tirar endavant. Tots ho patim i vivim com podem. Nens, adolescents, joves i adults. Dia rere dia veiem com el món on vivíem s’està ensorrant i ens costa donar crèdit. Observem el nostre voltant i un munt de sensacions i sentiments se’ns barregen en el nostre interior.
Per ajudar a les criatures a gestionar aquest desgavell és important reconèixer i admetre davant d’ells que a la majoria d’adults ens passa el mateix. Posar nom a les sensacions i parlar-ne en veu alta ajuda a agafar força. I fer-ho amb algú a qui li passa el mateix, dóna consol i suavitza la sensació d’impotència.
A continuació fem un llistat del garbuix de sentiments que podem sentir aquests dies. Parlar-ne amb els nens i joves de la casa ens pot ajudar a tots a superar els pitjors moments que, sens dubte, seran inevitables:
- Por. Por a veure’ns afectats de forma directa per la malaltia. Por per nosaltres o pels nostres éssers estimats… La por és inevitable i és bo explicar als nens que és normal sentir-la; però que no ens ha de paralitzar. Cal fer cas de les indicacions i, en el cas de malaltia, cal explicar-los que és necessari confiar en la sanitat i en la fortalesa del cos humà, que sempre ens pot sorprendre.
- Enveja. Quan veiem per les xarxes que altres viuen confinaments més confortables que el nostre, o això pensem quan ens hi comparem… En aquest cas hem d’explicar als nens que l’enveja és un sentiment inevitable i reconèixer que en tenim és important per combatre-la. Cal reflexionar i recordar que les comparacions sempre són odioses i moltes vegades injustes, perquè no podem saber mai del cert quina és la situació real dels altres.
- Culpa. Quan veiem que ens queixem injustament perquè tenim enveja, perquè ens avorrim o perquè estem nerviosos. Aleshores no podem evitar pensar que som injustos perquè hi ha gent que ho està passant pitjor que nosaltres i ens adonem que no tenim dret a queixar-nos. Davant la culpa, cal treure ferro i explicar als nens que la culpa també és un sentiment normal que hem de saber perdonar, perquè no ens beneficia.
- Agraïment. Quan veiem a tanta gent disposada a ajudar i col·laborar amb els altres. I quan ens adonem de com d’afortunats som per poder passar un confinament sense haver de patir per les necessitats bàsiques, malgrat les incomoditats que ens pot suposar. Cal recordar als nens que el valor de la gratitud ens ha d’acompanyar sempre, perquè ens fa millors persones.
- Incertesa i angoixa. Quan ens adonem que res està a les nostres mans i que no podem controlar la situació. Davant la incertesa i l’angoixa, cal explicar als nens i joves que la vida sempre havia estat incerta, tot i que no ens n’adonàvem; però que davant una emergència d’aquestes característiques, cal confiar en la ciència i en totes les persones que estan treballant per trobar el remei per superar aquesta crisi.
- Solidaritat. Sentiment que ens envaeix quan veiem la bondat humana i ens fa sentir orgullosos dels professionals i gent anònima que es desviu per fer millor la vida dels altres.
- Calma. Sentiment que busquem desesperadament mitjançant tècniques de relaxació i ofertes d’oci (lectura, jocs, música, pel·lícules) que ens fan adonar de la importància dels moments de desconnexió per trobar l’estabilitat que tant necessitem.
La llista seria infinita: optimisme, pessimisme, apatia, neguit, descontrol, paciència, impaciència… Gestionar tot aquest maremàgnum d’emocions no resultarà senzill, però aquests dies de confinament ens convertirem en experts. Parlar-ne entre adults i parlar-ne amb els més petits o adolescents de la casa ens ha d’ajudar a tots…
